La patria ye pa nós folla nes botes
No sabria dir si he viatjat molt o poc, però el que és cert és que he viatjat menys del que m'hauria agradat. Tanmateix, vagi on vagi, no m'entusiasma la idea de sentir-me estranger o turista. Segurament per això, quan faig estada en una terra que no és la meva, i encara que només hi sigui un parell d'hores, procur tenir temps suficient per anar (millor tot sol) a un bar o qualsevol altre lloc on es reuneixin habitualment els parroquians: el banc d'una plaça, un mercat, etc. Aleshores, deman un cafè i em dispòs a assaborir sense pressa les converses, els vicis i els costums de la gent del país. Només després d'haver acomplit aquest ritual senzill tenc la sensació d'haver visitat la ciutat.
Visitar llibreries és una altra de les manies confessables que tenc quan vaig de viatge. M'agrada comprar-me el llibre d'un autor del país i, si tenc sort, de la mateixa ciutat. No cerc res en concret. Vaig reseguint fileres de títols i autors amb la punta dels dits fins que un exemplar em cau a les mans i ja no torna a les estanteries. Sempre acaba essent un llibre de poemes (o de cuina). Per allò de voler copsar les essències i els aromes d'aquella terra, supòs.
Tot això m'ha vengut al cap perquè ahir vàrem tornar a parlar de fer un viatge a Astúries...
LA TIERRA NATAL (Anna A.)
Nun la llevamos al pechu, con pena,
en misterioses cigües,
nun la cantamos en versos
- el nuestru son desventuráu nun molesta-,
nada nella se pinta al paraísu prometíu.
Nun facemos del nuestru espíritu
materia de compra y vienda;
hasta neso tamos malditos, na miseria,
enmudecíos. Nin siquier nos recordamos.
Y molemos, amasamos, espolvoriamos
estes povises mortales que con nada se mecieran.
La patria ye pa nós folla nes botes, malapenes
tierra ariao qu'esgaya al pisar.
Un día vamos xacer, fundinos nella,
bien tenemos derechu a llamarla nuestra.
Pablo Antón Marín Estrada
Categoria: General. Comentaris: (8). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »
1. Biel (NoSomEnBarceló) | 28-10-2008 a les 14:29
Molt bons costums... perquè el que és caminar per la ciutat visitada per trobar recons amagats ja no t'entusiasma tant. Pensa-t'ho bé abans d'anar a Astúries perquè diuen que hi ha moltes costes. :-)
2. andreucaballero | 28-10-2008 a les 14:42
No em desagrada caminar per la ciutat visitada per trobar racons amagats, allò que em desplau és haver d'anar amb pressa d'una banda a l'altra com si tengués l'obligació de fer inventari de tots els monuments i llocs d'interés.
PS: M'abelleix retornar a Astúries.
3. andreucaballero | 28-10-2008 a les 14:43
has de venir?
4. magí | 30-10-2008 a les 11:44
Sé que m'empanadiré...però jo hi aniré. ;))))))
5. andreucaballero | 30-10-2008 a les 11:49
Així m'agrada!
6. Poques feines | 01-11-2008 a les 00:15
Com ha anat es ple?
7. andreucaballero | 01-11-2008 a les 00:28
Sis hores i mitja de plenari, amb capsa de colacao inclosa. http://dbalears.cat/arxiu/pdf/170/16
8. maciaferrer | 04-11-2008 a les 16:38
Bona idea escomesa
intel·ligentment, Andreu;
llàstima que aquest pot teu
no contingués tal sorpresa.
Sobrassada o maonesa
tu duies bon "berenar"
i així vares demostrar
tot regalant un somriure
que a Mallorca se pot viure
sense es doblers enllaunar.