Son Bordils, en runes
Ahir, vaig anar fins a la possessió de Son Bordils amb Antoni Alorda, secretari general del PSM d'Inca i diputat del Bloc per Mallorca. El motiu era denunciar l'estat de deteriorament que pateixen les cases d'aquesta emblemàtica possessió de la nostra ciutat: les teulades han passat per ull, bona part dels murs s'han esbladregat i, fins i tot, han desaparegut elements constructius únics com pedres de molí, rentadors, llindes de portals i finestres, premses de formatjar, xemeneies, un mural ceràmic i obra de pedra i ferro.
Després vaig anar a la Comissió Informativa de Cultura, Educació, Esports i Joventut. Una de les propostes que vàrem tractar va ser l'agermanament entre les ciutats d'Inca i Bordils "per la vinculació històrica que uneix les dues viles des del punt de vista toponímic i històric".
Com a representat del grup municipal del BLOC vaig donar suport a la proposta (de fet es va aprovar per unanimitat), però vaig advertir a la comissió que, a part d'agermanar-nos, s'hauria de posar esment perquè "els vincles que uneixen Inca i Bordils no s'acabin s'esfondrar".
En aquest sentit, vull recordar que tot i que el manteniment dels béns protegits correspon a la propietat (en el cas de Son Bordils la propietària és la Fundació Alzina), l'administració (en aquest cas, en tractar-se d'un bé catalogat municipal, correspon a l'Ajuntament d'Inca) hi ha de coadjuvar i, en darrer extrem, l'ha d'exigir.
Des del grup municipal del BLOC continuarem seguint de prop aquest tema.
Categoria: General. Comentaris: (11). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »
1. jaume | 22-05-2008 a les 16:23
Una imatge val més que mil paraules. És realment trist veure Son Bordils d'aquesta manera.
Mentre tant anam perdent patrimoni de la nostra ciutat, d'aquí uns anys segur que ja no quedarà res.
Aquesta zona té una llarga història, des d'un important enclau vinícola, on hi treballaven moltes persones, fins a moments obscurs, ja que durant la guerra va servir de centre d'instrucció franquista.
Com no, l'església hi té el poder sobre aquest casal i com quasi tot el seu patrimoni, que no sia l'edifici de l'església, no fa res per rehabilitar-ho, un altre cas és Ca ses Domingues (en estat ruïnós). L'església no fa res perquè no l'interessa fer-ho pq actualment són maldecaps pels responsables eclesiàstics. Però això si, ens demanen que alhora de fer la declaració els hi posem una creu. (mai millor dit)
L'únic patrimoni que es salva és Santa Magadalena, hipotecat per antenes de telefonia, radars de l'aeroport, lloguer del restaurant… Tot perquè? Per tenir-ho tancat.
En definitiva, si l'església no sap que fer amb aquest patrimoni que ho regali (i dic regalar, pq ells no van pagar) a les institucions o entitats que de ben segur hi faran un bon ús. Precisament conec un col·lectiu que ho deixarien molt millor del que estava.
2. puntalitzador | 22-05-2008 a les 16:25
una puntialització: el casal de Ca Ses Domingues, també pertany a la Fundació Alzina. Quina coincidència. Idó, una pregunta, a que es dedica aquesta Fundació?
3. Josep | 22-05-2008 a les 16:40
Què és la Fundació Alzina? Qui en són membres?
4. andreucaballero | 22-05-2008 a les 17:28
Antònia Alzina i la seva germana (ara no record el nom) eren conegudes com "ses Domingues" perquè eren filles de Domingo Alzina.
Pel que jo sé, ca ses Domingues formava part de l'herència familiar, però no és propietat de la Fundació Alzina.
Antònia Alzina va donar la finca de Son Bordils per fer-hi una residència d'ancians (també és cert que hi ha hagut un litigi judical pel seu llegat). L'objecte d'aquesta fundació és donar compliment a la voluntat d'Antònia Alzina.
5. una més | 22-05-2008 a les 17:39
A més de Son Bordils, Ca Ses Domingues i altres cases, també l'actual centre parroquial era propietat d'aquesta familia.
6. Ignasi | 22-05-2008 a les 18:47
Això fa massa anys que està així de descuidat... una llàstima perquè vistes les fotos aquesta possessió podria ésser restaurada una bona casa de colònies o inclús un aparador rural. Amb un negoci públic posterior les despeses de restauració haurien d'ésser mínimes, o directament nul·les.
Una llàstima que si no hi ha la voluntat d'un individual privat al darrera els bens històrics d'aquestes illes no se protegeixen.
7. Biel | 23-05-2008 a les 13:48
És una llàstima que no sapiguem aprofitar els espais que tenim. La setmana passada estàvem amb el parc del serral, i després de Son Bordils, encara queden molts més llocs.
Per cert, amb el nou format del dbalears.cat, podem veure perfectament com han tret aquesta notícia:
http://dbalears.cat/uploads/arxiu/20080522/pdf/DB2dBa017.PDF
8. andreucaballero | 23-05-2008 a les 14:42
Certament, és així. I ja que xerres dels Parc del Serral dels Molins, vet aquí la notícia...
http://www.dbalears.cat/uploads/arxiu/20080518/pdf/DB1dBa022.PDF
9. Biel | 23-05-2008 a les 17:45
També ho havia vist... però com que jo surt a sa foto, no volia fer publicitat ;)
Per cert, podries penjar un parell de fotos del parc, que al diari només apareix la porta, i estaria bé que tothom vegi el que tenen tancat :)
10. maria | 25-05-2008 a les 17:28
pert cert, no s'havia dit que es faria un centre de visitants o similar al serral dels molins? s'ha fet alguna cosa? algú en sap res?
11. Rafel | 19-05-2009 a les 12:47
En relació al comentari den Jaume contra l'esglèsia, el trob bastant desafortunat, i tan de bo tothom conservàs el nostre patrimoni com ho fa l'esglèsia, també cal recordar que gràcies a l'esglèsia mallorquina lanostra llengua també està bastant salvaguardada, a pesar d'algubs "cafres" que n'hi ha per tot.
si l'esglèsia mallorquina disposàs de més presupost podrien arreglar més edificis i ajudar més als necessitats, que ja ho fa prou.
Cal recordar fa uns anys va posar a exposició pública les joies de la mare de déu de Lluc per que la gent que les havia donades i que no volia que fossen venudes per motiu sentimental, quedaren al tresor de la mare de déu i les altres foren venudes i els doblers dedicats als més necessitats.