La meva pàtria és el meu accent
Per un d'aquells encadenaments d'errors i circumstàncies, avui he acabat llegint l'article que publicava diumenge Agustín Pery (el substitut d'Eduardo Inda, un home que, sens dubte, deixarà marca).
No explicaré tot el procés, però tot arranca amb la suposada defensa de les modalitats insulars feta ahir pel portaveu del PP, Fernando Rubio, i que va rematar amb l'exòtica frase: "No podemos tener como referente lo que se habla en Cataluña, porque no somos catalanes". (Reparau que tots els defensors del "bonito idioma valenciano" i el "dulce hablar mallorquín" sempre ho fan en castellà i sempre per qüestionar l'unitat de la llengua catalana)
Idò resulta que, a l'article en qüestió, el dit Pery defensa que "lo que de verdad distingue a un pueblo no es su idioma sino la forma de hablarlo, su prosodia particular, sus giros ancestrales, los vocablos endémicos. El acento es el cubo de rubik idiomático de un pueblo, que no se descifra en 26 movimientos. En tiempos de globalización étnica, cuando hay más rubios en Sierra Morena que en Oslo, y los pakistaníes hablan inglés en Piccadilly, nos une el idioma pero nos distingue el acento".
Tot per acabar dient que "No soy filólogo pero me da que a ninguno de los expertos en habla mallorquina les hace maldita la gracia que IB3 quiera comprar a TV3 las películas dobladas al catalán. Eso me recuerda a cuando de niño nos tragábamos horas de dibujos con acento venezolano. Así luego llegabas al autobús y, claro, pedías un boleto y no un billete. De seguir este proceso de catalanización de la Islas a no mucho tardar dos mallorquines que se encuentren en Moscú no sabrán si darse una besada o un petó".
Aquí et volia veure jo! Després d'anys de qüestionar l'unitat de la llengua, ara resulta que potser xerram català, però amb un accent diferent que és el que vertaderament ens defineix com a poble. Ara resultarà que la meva pàtria no és la meva llengua, com deia Pessoa, sinó el meu accent!
No m'he pres massa seriosament l'article, però no he pogut evitar fer alguns comentaris en veu alta i amb accent particular:
1) "Nos une el idioma pero nos distingue el acento". Idò el teu accent és ben distint al meu. Diria que s'assembla més al de Fernando Rubio!
2) Té raó, no ets filòleg. (Podria estendre'm més, però no cal)
3) "Expertos en habla mallorquina"? No deus parlar del Circo Balear?
4) Pel·lícules doblades en català? Quin escàndol, això ens farà perdre el nostre accent distintiu! Millor continuar com fins ara amb pel·lícules doblades al castellà que no ens farà perdre res més que l'idioma tan comú.
5) Jo de petit vaig veure "Heidi" i no ara no vaig pel carrer cridant: "Pedro, pedro!
6) Dos mallorquins a Moscou? A on anàven, al Rasputín?
7) Quan es tracta de besades o petons, som un ferm defensor del biligüisme.
Categoria: General. Comentaris: (4). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »
1. Josep J. Rosselló | 01-09-2007 a les 03:03
Massa ben contestat, amic Andreu. No sé si ho paga, perdre el temps amb aquest esplet de forasters –els vinguts de fora i els nascuts aquí–, però supòs que cal no restar muts. Personalment només pregaria als senyors Rubio, Campos, Pery i demés alumnes esgarrats de n'Antonio Alemany, que no defensin tant aquestes "modalidades lingüísticas propias" que tant estiman, i que provin, senzillament, de fer-las servir una mica, només de tan en quan, per treure's el rovell de l'espanyol. En les seves diferentes modalitats, és clar.
2. Primerenc | 01-09-2007 a les 19:31
Després de llegir l'article del senyor Pery em vaig replantejar seriosament la manera d'entendre l'idioma com a entitat. Vaig pensar que pot ser aquest home és un visionari, un avançat al seu temps i en consequència incomprès.
Aleshores vaig encarregar un informe sobre la incidència de la línia aèria Palma - Sevilla sobre la població de gorrions comuns del Puig de Santa Magdalena y un altre informe sobre el recompte de parlants d'un mateix idioma.
Del primer, m'he embutxacat els diners i del segon, sent comunicar que el castellà, amb 125 parlants ha baixat desde el segon lloc fins al lloc 12.098. Ampliament superat per el Colombià, Argentí de Rosario, Peruà Rural, Paraguaià, Andalús Trianer, Andalús Sud, ...
Curiosament accents com el llosetí o el solleric, si pactassin parlar parescut, avançarien al castellà en 4 parlants. Dues curiositats, el primer qualificat ha sigut el xinès mandarí amb 885 milions de persones, la segona curiositat, ja abandonant el to rigurós i seriós del comentari, fou sentir parlar als representants del "Castellà de Sa Pobla", gairebé ningú els entenia i finalment he encarregat un estudi sobre aquest accent per tractar d'esbrinar si finalment em puc comprar el BMW.
3. Biel (NoBarceló) | 03-09-2007 a les 15:24
"5) Jo de petit vaig veure "Heidi" i no ara no vaig pel carrer cridant: "Pedro, pedro!"
No, pero a la que podem, acabam cantant la seva sintonia i la de totes les demés sèries dels nostres temps... I què no és "guapo" això?
Canviant de tema, estic totalment d'acord amb vosaltres. Fins i tot crec que podria fer aportacions interessants a l'estudi sobre "la incidència de la línia aèria Palma - Sevilla sobre la població de gorrions comuns del Puig de Santa Magdalena", però com que veig que ja no hi ha res a pelar, me'ls estalviaré.
Efectivament és curiós que tots els que defensen les varietats particulars de la nostra parla en front de "l'agressió catalanista" ho fan en castellà i sempre qüestionant la unitat de la llengua catalana. Se'ls veu arribar d'una hora enfora. I és clar, van ben alerta de no escriure en "sa lléngo Bal·lêà". Deuen pensar que tenen certa reputació i tampoc és cosa de fer massa el ridícul.
Au idò!
4. Primerenc | 04-09-2007 a les 20:01
Benvolgut Biel(NoBarceló), gràcies per voler aportar idees a l'informe i ja se que ho esmentares metafòricament però volia aclarar que segurament amb massa subtilesa, vaig voler incloure al comentari aspectes entenibles per el tipus de gent que criticava.
El que realment pens, i ara parlant amb el cor a la má, es que el hi ha persones amb un quoficient intel.lectual molt elevat que defensen que l'home no ve del mono, que el terrorismes poden fer països lliures o que el bal.leà no te que veure amb el català, però que precisament el seu quoficient i els ingressos que aquesta defensa els aporta, els fan obviar voluntariament fets irrefutables.
Crec sincerament que es el cas d'aquesta gent. Per això no els hem de subestimar i serveix de poc fer-los veure coses que ells ja sabem. Es complicat.