"Lo que me faltaba, una mora catalanista"
L'Obra Cultural Balear ha fet públic aquest matí un nou cas de discriminació lingüística a Palma: Saïda Saddouki ha perdut la seva feina d'intèrpret a l'Administració Pública per defensar el seu dret a expressar-se en català.
El passat 16 d'agost, Saïda Saddouki havia d'incorporar-se a la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil del carrer Manuel Azaña. En arribar a la porta de l'Institut Armat es trobà un agent de la Guàrdia Civil i es dirigí a aquest en català. Segons la denunciant, l'agent la va retenir i es negava a retornar-li la documentació mentre li enflocava: "Hablamé en cristiano porqué estás en España", "a mí no me hables en ese idioma", "hasta que no me hables en cristiano de aquí no vas a pasar", "como hablas raro y no te entiendo no te puedo dejar pasar".
La situació es va tornar a repetir el segon dia. Gràcies a la intervenció d'un altre agent, Saïda Saddouki pogué entrar i parlar amb el capità de la Unitat, la persona que l'havia contractat. Aleshores, segons explica Saïda, el capità la increpà per "defender el catalán que no es tu idioma y que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado". I afegí: "Lo que me faltaba, una mora catalanista, eso nunca lo he visto en mi vida (...) Y aquí no te quiero ver, así que no vuelvas más. Si quieres el catalán pues quédate con el catalán y aquí no vas a pisar más. Tú lo has querido y sabes que aquí en esta casa no hay otra cosa que odiemos tanto como ese maldito idioma y posturas como la tuya".
Categoria: General. Comentaris: (34). Retroenllaços:(1). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »
1. soci | 27-08-2007 a les 15:39
millor està aquesta dona de no haver de suportar ignorants com aquests a diari, segur que troba un lloc de feina més adient, intèrpret català-àrab, segur que li anirà bé
2. Josep J. Rosselló | 27-08-2007 a les 16:54
Esper que l'OCB se'n cuidi, si no ho ha fet ja, de fer arribar la seva denúncia no només al delegat del Govern, sinó al director general de la Guàrdia Civil, el mallorquí Joan Mesquida. I que es divulgui l'exemple de Saïda, que és molt valuós.
3. Antoni Llompart | 27-08-2007 a les 17:25
És necessari i forçós i urgent un moviment de solidaritat amb Saïda. Ja fa massa vegades que els mallorquins som malmenats per la policia, l'administració o els simples gorans de carrer que ens inunden sense que els hàgim donat una resposta adequada. Però si ara consentim la vexació d'una nova mallorquina per part de la policia espanyola pel sol fet de parlar en la llengua oficial d'aquest país estarem enviant un missatge clar als nouvenguts: "parlau sempre en espanyol, si parlau en mallorquí tendreu problemes i ningú no us defensarà".
Na Saïda ens ha donat l'exemple de dignitat que molts no hem sabut mantenir. És just i necessari que ara li demostrem la nostra solidaritat, i de manera ben efectiva.
Per cert que el govern d'aquest país, i singularment el president i la direcció general de Política Lingüística, haurien de fer algun gest ràpid i contundent a l'efecte.
I també haurien d'actuar el conjunt de l'Administració, el Parlament, l'Ajuntament, el Consell i els organismes de drets humans, perquè aquí no hi ha només un problema lingüístic: hi ha un gravíssim problema de doble racisme (antimoro i anticatalà) i de vexacions a una ciutadana pels evidents prejudicis ètnics, nacionals i culturals d'una policia forastera i amb un comportament colonial, bèstia i d'ocupació.
I no ens hauria de bastar amb unes paraules del Delegat de Govern: cal que s'investiguin els fets i que es castiguin els culpables. Els fets que conta en Caballero són del tot intolerables.
I SOS racisme, què en diu, d'això? Què hauria passat si hagués estat a l'inrevés?
4. una lingüista elitista | 27-08-2007 a les 20:20
Cada cop que veig casos d'aquests al·lucino... Cal actuar -de pressa i amb eficiència- perquè aquesta agressió lingüística no gaudeixi, com sol passar, de total impunitat.
5. Claudi | 27-08-2007 a les 22:00
Si la gent que aprèn el català li posen tantes trabes com a la pobre Saïda, segur que no l'apendran gaires.
6. Lul·lià | 28-08-2007 a les 20:17
Penòs!!!!
7. (_´´_:kirtash:_``_) | 28-08-2007 a les 21:13
Quina colla, el comentari 6 té raó, i el pitjor és que dins de Caralunya també n'hi hagi gent així...
8. Tolita | 28-08-2007 a les 21:29
Hi ha gent malalta mental que en sentir una llengua que no sea la de "su idioma patrio" es posen a treure foc pels caixals.
Que curiós que els agradi vestir de verd.
9. lluna | 29-08-2007 a les 13:15
felicitats saida per ser així!
molt suport i gracies per ser una bona mallorquina i persona que no es deixa aixefar
10. vicent | 29-08-2007 a les 14:02
En cristiano?
11. Entrada de Saïda Saddouki a la wikipèdia en català | 29-08-2007 a les 18:28
Na Saïda Saddouki ja té la seva entrada a la wikipèdia en català, de forma que tothom podrà consultar el seu exemple d'ara endavant. Si us lleu, podeu contribuir-hi millorant l'article, que ara és tot just un esbós amb quatre o cinc enllaços que el justifiquen.
12. papofluev | 30-08-2007 a les 10:45
Sabem el que ha dit la Sra.Saddouki. Are falta saber la versió dels guàrdies, perquè tothom és innocent fins que no es demostri lo contrari. Per altre banda, només afeigir que els guàrdies no tenen cap obligació de saber català.
13. ls | 30-08-2007 a les 12:19
"Els guàrdies no tenen cap obligació de saber català". I amb aquest so l'enterram: ni els guàrdies, ni els jutges, ni el personal mèdic ni...
Aleshores, què significa l'oficialitat del català? Absolutament RES. Paper banyat des del moment que qualsevol funcionari es permet insultar-nos pel fet d'usar la nostra llengua i ens obliga a usar la seva en el nostre país. Cosa que passa cada vegada que ens atura la Policia, que anam a urgències o que tenim un cas en els jutjats.
D'on es dedueix que estam cuits. I podem valorar amb més claretat el pes de la monumental traïció de PSOE i UM quan renunciaren a equiparar els drets i els deures del català i el cvastellà a l'Estatut. Sabien perfectament què feien.
I també ja sabem que vol dir el PP quan parla de bilingüisme: vol dir que NOLTROS hem de ser bilingües per poder parlar en castellà quan ens ho ordenin. Que aviat serà sempre.
14. Pau | 30-08-2007 a les 14:36
Els guàrdies civils són funcionaris públics. La llei de Normalització lingüística aprovada pel Parlament de les Illes Balears diu, entre d'altres coses, que:
1. La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.
2. Aquest dret implica poder adreçar-se en català,oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades.
3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri.
15. Primerenc | 30-08-2007 a les 15:36
He llegit la denúncia presentada i esgarrifa l'actitut d'aquests ..., no se quin qualificatiu posar i com que es millor no posar-se al seu nivell, ho deixaré en blanc i que cadascú trii. La denúncia molt ben posada està, molt de mèrit i valentia ha demostrat la Sra. Saddouki però filant prim si es pot filar hi ha una cosa que no m'agrada.
Hagués estat millor, pens jo, haver especificat el que es demana a través de la denúncia i no deixar-ho en mans del que l'arbitrant vulgui considerar oportú. Aquesta tasca pertota al denunciant. Aquestes denuncies que no demanen res, se poden posar als diaris.
16. amb tots els drets | 30-08-2007 a les 16:12
papofluev, com que totes les persones tenim dret d'usar sempre el català -cosa que implica ser entesos-, totes les persones tenim el deure d'entendre'l dins el territori aquí on és llengua pròpia, siguin guàrdies civils o no ho siguin, i ho digui així de clar l'estatut o no ho digui.
17. Papofluev | 30-08-2007 a les 19:59
Amb tot el respecte del mon, aquest deure que dius no existeix.El dret d'usar el català no implica el fet de ésser entesos.L'únic idioma d'obligatori coneixement, segons la Constitució,és el castellà.Dona igual allò de la cooficialidad.Qualsevol jurista t'ho confirmarà.
18. Pau | 31-08-2007 a les 09:55
Tampoc tenen el deure d'acomplir les lleis?
3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri.
19. Papofluev | 31-08-2007 a les 12:35
No es tracte de discriminació.Aquí hi ha una questió absurda i no resolta: Tothom té dret a usar l'idioma cooficial que vulgui i no pot ésser discriminat per això.Però no existeix l'obligació de saber els idiomes que es parlan a les Autonomies.Per això la dona musulmana estava en el seu dret de parlar en català i els guàrdies al seu de no parlar-ho.La solució a aquest absurd l'ha de possar la Administració,fent que a totes les dependències municipals hi hagi sempre qualque persona que pugui atendre aquests casos.Perquè de fet l'asumpte és contradictori.Quan les coses es fan malament, després venen els problemes.
20. Pau | 31-08-2007 a les 12:56
El guàrdia civil en qüestió pot parlar l'idioma que vulgui (a diferència d'ell, na Saïda sap idiomes i segur que l'entenia perfectament quan parlava en castellà), en canvi Saïda no pot parlar en català perquè un funcionari públic no entén o no vol entendre la llengua pròpia del país on treballa.
Si un ciutadà de les Illes Balears té dret a adreçar-se en català, oralment i per escrit, a l'Administració, aleshores impepinablement els funcionaris tenen l'obligació d'entendre'l. Sinó, que es dediquin a una altra cosa o que facin de funcionaris a un lloc on coneguin l'idioma. Algú s'imagina que un funcionari públic que treballa a Madrid no tengui l'obligació d'entendre i de parlar el castellà?
21. amb tots els drets | 31-08-2007 a les 14:15
El dret de parlar una llengua, si no existeix el deure d'entendra-la, es pot comparar al dret de xiular, o de fer bombolles de sabó amb la boca. La llengua té una important funció simbòlica, certament, però parlar-la no és només això, sinó, també, transmetre-hi un missatge per tal que sigui entès. A la inversa, quina llei reconeix el dret d'ignorar el català? Cap, i per tant, aquest dret no existeix, atès que el dret d'ús, ple, implica el deure de coneixement, pel que s'ha dit més amunt.
22. Papofluev | 31-08-2007 a les 19:15
La llei que reconeix el dret a ignorar el català és la Constitució.Només exigeix el coneixement del castellà ("Deber de conocerlo y derecho a usarlo"), cosa que no diu de les altres llengües.Això ja ha estat objecte de molts de debats i discusions.I repeteixo , en conclusió,lo dit abans: Consultau a qualsevol jurista, o a Tomeu Martí, uns dels caporals de la OCB que ha donat suport a la Sra.musulmana i que es queixava amargament d'aquest fet, diguent que la obligatorietat de coneixer el català es podria haver aficat dins el nou Estatut i no s'ha fet.Punt que també es podria discutir.
Dit això amb tot el respecte del mon.
23. amb tots els drets | 31-08-2007 a les 21:18
Aquesta constitució no recull, directament, ni el dret de conèixer ni el dret d'ignorar el català. Ara bé, especifica la igualtat de tota la ciutadania, i el deure de protegir les diverses llengües. Però si tota la ciutadania és igual, aleshores totes les llengües haurien de rebre el mateix tracte dins l'àmbit del seu territori propi, cosa que no succeeix i, ben mirat, és anticonstitucional. Per altra banda, no totes les normes que reconeixen drets expliciten quins són els deures corresponents que permeten d'exercir aquells drets. Per exemple, aquesta mateixa constitució reconeix el dret a la vida, posem per cas, però no especifica el deure de no llevar la vida a d'altri, deure sense el qual el dret a la vida queda en no res... Si ho digués, seria ben redundant! He de compartir que la cosa quedaria més clara si qualque norma indicàs amb totes les lletres el deure general de conèixer la llengua pròpia nacional. Ara bé, el fet que no ho especifiqui no vol dir que no existesqui, com he raonat abans. Igualment, el fet que una constitució obligui només a conèixer una llengua no deriva en el dret a conèixer només una llengua, te n'adones? Sé que sí. La constitució aquesta certament imposa el castellà, però no diu per enlloc que només es pugui imposar aquella llengua, com saps prou bé.
24. Papofluev | 01-09-2007 a les 10:49
Apart el que diu la Constitució, està la interpretació de les seves normes, de el que s'encarrega el Tribunal Constitucional. Amb aquest sentit, va emetre les Sentències 82/86 , 83/86 y 84/86, que diexan el tema suficientement clar: l'única llengua qu'es pot imposar és el castellà.
Ja sé que és una mica llarg i a més està en castellà,però t'agrairia una ullade a lo següent:
Las tres sentencias, de junio de 1986, se refieren a normas sobre el catalán, el gallego y el euskara. El Constitucional acumuló la revisión de las tres normas y emitió sentencias coincidentes sobre la imposibilidad de equiparar el castellano a las lenguas cooficiales en cuanto a la obligación de conocerlas.
Posteriormente, el TC, con magistrados distintos, ha dictado otras sentencias sobre las lenguas cooficiales que han suavizado esa jurisprudencia pero sin contradecirla y sin establecer el deber de conocimiento.
Así, en el mes de diciembre de 1994 se reconoció el uso del catalán como lengua vehicular en la enseñanza, pero utilizando como base la restrictiva doctrina anterior.
Al menos tres sentencias del Tribunal Constitucional han considerado no acorde con la Carta Magna la obligación de conocer las lenguas cooficiales en cada una de las comunidades autónomas.
Según el acuerdo entre el Gobierno y los partidos catalanes, el artículo 6.2 del futuro Estatuto dirá que «el catalán es la lengua oficial de Cataluña. También lo es el castellano, que es la lengua oficial del Estado español. Todas las personas tienen el derecho de utilizar las dos lenguas oficiales y los ciudadanos de Cataluña el deber de conocerlas».
Sin embargo, según la jurisprudencia del TC, no puede haber una protección idéntica, porque «sólo del castellano se establece un deber individualizado de conocimiento y, con él, la presunción de que todos los españoles lo conocen».
El informe de los expertos del PSOE aprobado por la Ejecutiva del partido admitía la posibilidad de aceptar el deber de conocer el catalán, siempre que no llevara acarreadas sanciones, lo que no ocurre en este momento en Cataluña.
En concreto, aquel informe aseguraba que «se trata de un deber que cede frente al ejercicio de ciertos derechos y cuyo incumplimiento no acarrea sanciones».
Las tres sentencias, de junio de 1986, se refieren a normas sobre el catalán, el gallego y el euskara. El Constitucional acumuló la revisión de las tres normas y emitió sentencias coincidentes sobre la imposibilidad de equiparar el castellano a las lenguas cooficiales en cuanto a la obligación de conocerlas.
Posteriormente, el TC, con magistrados distintos, ha dictado otras sentencias sobre las lenguas cooficiales que han suavizado esa jurisprudencia pero sin contradecirla y sin establecer el deber de conocimiento.
Así, en el mes de diciembre de 1994 se reconoció el uso del catalán como lengua vehicular en la enseñanza, pero utilizando como base la restrictiva doctrina anterior.
La sentencia más próxima al proyecto de Estatuto es la que anuló el artículo de la Ley de Normalización Lingüística de Galicia, que aseguraba que todos los gallegos tienen el deber de conocer y el derecho de usar el idioma gallego.
La resolución, de la que fue ponente Antonio Truyol Serra, aseguraba que, «según la doctrina del TC, resulta adecuado al ordenamiento constitucional un deber de conocimiento de la lengua autonómica, siempre que se proyecte en conjunto o por medio genérico con ocasión de la gestión de materias o sectores administrativos y no se atribuya individualmente a los ciudadanos».
También asegura en sus fundamentos jurídicos que la Constitución «establece un deber general de conocimiento del castellano como lengua oficial del Estado», pero «no ocurre lo mismo con las otras lenguas españolas cooficiales en los ámbitos de las respectivas comunidades, pues el artículo 3.1 no establece para ellas ese deber, sin que ello pueda resultar discriminatorio».
El artículo de la Constitución es el 3 y asegura que «el castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla. Las demás lenguas españolas serán también cooficiales en las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus estatutos». Ninguno de los estatutos afirma la obligación de conocer esas lenguas cooficiales, aunque sí hablan del derecho a conocerlas y usarlas y se incluyen referencias a la necesidad de impedir las discriminaciones.
La sentencia sobre el gallego admite la alegación del Parlamento autonómico, según la cual ese deber legal «carece de exigibilidad coercitiva», «está referido al mundo de los valores» y se interpreta como «imperativo ético».
Pero ni así fue admitido por el TC, porque «el deber se predica de todos los gallegos, con lo que no cabe en puridad no ver en él un deber individualizado y exigible de conocimiento». El fallo «declara la inconstitucionalidad del inciso 'el deber de conocerlo'».
La sentencia sobre el País Vasco se refiere a la Ley de Normalización del Uso del Euskara y, aunque no hay ningún precepto sobre la obligación de conocer esta lengua, el TC insiste en que «sólo del castellano se establece constitucionalmente un deber individualizado de conocimiento» aunque admite el derecho a prescribir «el conocimiento de ambas lenguas para acceder a determinadas plazas de funcionario o que se considere como un mérito».
Explica que no es exigible el deber de conocimiento de las lenguas cooficiales, pero sí «es inherente a la cooficialidad el que el uso de una u otra lengua por cualquiera de los poderes públicos tenga la misma validez jurídica».
Significativamente, la sentencia declaraba inconstitucional el inciso que permitía que prevaleciera el euskara sobre el castellano.En concreto, se anuló la expresión «en caso de no haber acuerdo se utilizará la que disponga la persona que haya promovido el expediente o procedimiento, sin perjuicio del derecho de las partes a ser informadas en la lengua que lo deseen».
La sentencia sobre el catalán afectaba también a la Ley de Normalización, pero no contiene referencias tan claras porque no incluía tampoco el deber de conocer esta lengua. Es también llamativo que el fallo declarara inconstitucional el inciso que decía: «En caso de interpretación dudosa, el texto catalán será el auténtico».Es decir, el que imponía la prevalencia de la lengua cooficial sobre el catalán.
En las tres sentencias hay voto particular de Rubio Llorente, ex magistrado del TC y ahora presidente del Consejo de Estado, pero no discrepa de la anulación del deber de conocer las lenguas oficiales.
25. Primerenc | 01-09-2007 a les 19:28
Després de llegir l'article del senyor Pery em vaig replantejar seriosament la manera d'entendre l'idioma com a entitat. Vaig pensar que pot ser aquest home és un visionari, un avançat al seu temps i en consequència incomprès.
Aleshores vaig encarregar un informe sobre la incidència de la línia aèria Palma - Sevilla sobre la població de gorrions comuns del Puig de Santa Magdalena y un altre informe sobre el recompte de parlants d'un mateix idioma.
Del primer, m'he embutxacat els diners i del segon, sent comunicar que el castellà, amb 125 parlants ha baixat desde el segon lloc fins al lloc 12.098. Ampliament superat per el Colombià, Argentí de Rosario, Peruà Rural, Paraguaià, Andalús Trianer, Andalús Sud, ...
Curiosament accents com el llosetí o el solleric, si pactassin parlar parescut, avançarien al castellà en 4 parlants. Dues curiositats, el primer qualificat ha sigut el xinès mandarí amb 885 milions de persones, la segona curiositat, ja abandonant el to rigurós i seriós del comentari, fou sentir parlar als representants del "Castellà de Sa Pobla", gairebé ningú els entenia i finalment he encarregat un estudi sobre aquest accent per tractar d'esbrinar si finalment em puc comprar el BMW.
26. anónimo | 02-09-2007 a les 20:59
Pasaba por aqui, y sin ninguna intención de polemica, les dejare mi humilde observación.
Soy extrangero pero entiendo perfectamente el Catalán.
Creo que si un ciudadano de cualquier pais se dirige a un funcionario, es para ser atendido, sea de donde sea. Quizás el error es poner a una persona sin preparación, en un puesto de trabajo (atención al público) equivocado, asi que un responsable si que hay. Otra cosa es que todos y cada uno de los guardia civiles tuvieran que tener conocimiento del: Vasco, Catalán y Gallego. Pero las personas que estan de cara al público, en una autonomía deben conocer la lengua cooficial. De la misma manera que se prepara a los guardias que trabajan en las zonas turisticas, con nociones de Alemán e Inglés.
Gracias
27. amb tots els drets ... trepitjats | 08-09-2007 a les 12:45
No parlam des del mateix punt de vista, crec que podem tancar. Tot això que diu el TC me mereix la mateixa opinió que una sentència d'aquestes que absolen un violador perquè la dona portava minifalda. Serà legal, però no resisteix cap anàlisi lògica.
28. mafumet hachis | 05-06-2008 a les 09:28
esto ser una bitch staf,yo aburrir ,dar pena,tu mongolearmela
29. Cristina anglerill moreno | 05-06-2008 a les 09:37
ola ola ola ...
30. paula | 05-06-2008 a les 09:42
jo pensar que això ser una cosa insultant, porque Saïda ser mi amiga de païs. El numero 28, ser muy dolent.
31. anònimo | 05-06-2008 a les 20:45
Saïda es tu amiga,es vardad lo de que perdio su derecho de interprete
32. Núria | 28-06-2008 a les 14:08
Si els Països Catalans fossin una nació no estaríem parlant de tot aquest enrenou.
En nosaltres està d'aconseguir la nostra estimada llibertat (2014).
S'acabaria la vergonya, la humiliació, la degradació,el meinspreu, l'odi que continuament sofrim els catalans en lo més profund.
Visca Països catalans lliures!
33. tip | 11-10-2008 a les 18:55
Saddouki denuncio al capitan de la Guardia civil ,y este le respondió con una querella por injurias. ¿sabe alguién cuales fueron las respectivas sentencias? ¿Quien gano? Quien perdió?
34. bono | 17-10-2008 a les 18:13
¿qué ha pasado con la denuncia de Saddouki y al reves?
No lo sabe nadie ni siquiera la OCB ¡por favor como sois!tan banales, alguien chilla y os poneis en movimiento para que luego quede en nada. Queremos un desenlace, please