Un forat econòmic de més de 500 milions d'euros!
andreucaballero | 06 Agost, 2007 14:22
El conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, ha fet públic aquest matí l'existència d'un forat econòmic de més 500 milions d'euros al seu departament. Per als nostàlgics i per a tots aquells que encara no dominen les xifres grosses en euros, us he passat els euros a pessetes: 83.193.000.000. Vet aquí l'herència del president Matas!
D'aquests 500 milions d'euros, 48'5 milions d'euros (és a dir, 8.070 milions de pessetes) s'haurien d'abonar utilitzant la partida pressupostària adjudicada per al 2007. És aquesta l'obra d'un gran gestor? 
Categoria: General. Comentaris: (7). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »
1. Biel (NoBarceló) | 06-08-2007 a les 14:53
Així jo puc ser President. I la portera de la meva finca també.
2. Toni de Llucmajor | 06-08-2007 a les 21:23
A gratar-se-les fins que facin sang! Volem tren pel Migjorn!
3. Pep | 07-08-2007 a les 13:03
No hem de tornar a fer el colló com amb el Pacte de Progrés, quan en Joanet Mesquida va impedir que ens endeutàssim. El nou Pacte ha de complir el que ha promès, i només faltaria que per quedar bé amb ZP, n'Antich tornàs a fer-nos estrènyer el cinturó. Si fa falta, a endeutar-se fins a les celles, i que ho paguin els lladres de Madrid!
4. Toni, el del Migjorn. | 07-08-2007 a les 19:09
En alguns pobles del Migjorn el bus a Palma val -mínim- entre tres i sis euros. Això vol dir que anar i tornar de Ciutat te costa entre sis i dotze eurons: dues mil pessetetes. Un abús. La qüestió és que, si la consellera d'Educació té (ara!) peles per pagar llibres gratis, ¿no en tendrà el Govern per arribar a un acord amb les concessionàries del bus???
Un acord per a:
a. racionalitzar les línies.
b. millorar les freqüències i el servei.
c. posar un preu polític màxim i subvencionat al bitllet: bus a un o dos euros com a màxim!
d. millorar la intermodalitat.
Això seria molt més social (el bus és el transport dels que no tenen cotxe) i és molt més necessari (per treure cotxes de la carretera d'una puta vegada) que no pagar indiscriminadament els llibres de text a totquisqui: dos mil euristes inclosos. I crec que seria més baratet que fer més autopistes... i més urgent que el tren. Diria jo. (Vaja, un parer).
5. POBRE GROSSKE | 14-08-2007 a les 20:14
POBRE GROSSKE
El senyor Grosske es dels pragmàtics, dels que s'aferren al càrrec i que ja han fet la revolució en benefici propi. És d'aquells que ja ho tenen tot. Per quina raó hauria de voler una societat socialista o simplement democràtica radical si acabaria amb el seu "modus vivendi". Ni perdent per golejada dimiteix del seu càrrec.
És per això que no pot entendre a la gent que no ha deixat de lluitar per allò que lluitava i que no renuncia a res.
Entre altres coses allò que ha aconseguit el senyor Grosske i els seus amics, és una societat més desigual i més injusta, fonamentada en polítiques de claudicacions davant la dreta política,social i econòmica. Però com que ell no és un mileurista ni té problemes d'habitatge, la reforma social ja està feta.
L'objectiu de Grosske i molts altres és viure de les institucions i per això durant molts anys han fet les renúncies a la construcció d'una societat més justa, més humana , més solidària, diguem-li socialista. Gràcies a gent com ell els pobres són cada vegada més pobres i els rics cada vegada més rics: les estadístiques no menteixen.
Ell és part del sistema que fa possible una societat desigual, forma part del problema social, i no de la seva solució.
El tresor de Grosske és a la butxaca, però a més un polític que parla així de Xirinachs només pot ser un betzol impresentable. Qui careix de tota autoritat moral és ell.
Llorenç Buades
POBRE XIRINACS
grosske | 14 Agost, 2007 08:11
Els anys 70, Lluis Maria Xirinacs era una mica com el Mahatma Ghandi de la transició. Es va jugar el físic repetidament amb vagues de fam i amb altres actes de protesta on reclamava la llibertat, l'amnistia i, en definitiva, la fi de la dictadura franquista.
Jo vaig tenir el privilegi de coneixer-lo per aquella època i record perfectament el seu discurs brillant i captivador al qual acompanyava una aparença física més aviat imponent.
Lamentablement, quan va arribar la democràcia, Lluis Maria no sapigué preservar el tresor d'autoritat moral que havia acumulat
El testimonialisme és fantàstic en una dictadura però poc útil en democràcia. Als seus posicionaments polítics cada cop més extrems sumà aventures impossibles com un cooperativisme de consum destinat, "inevitablement", a fer devallar els preus en cadena i un negoci de segells igualment destinat al naufragi.
Xirinacs ha volgut posar-li èpica al seu suïcidi i tampoc no li ha sortit. Els Països Catalans segueixen igual d'esclaus (o no) ara que abans de la seva mort. I a mi em fa mal al cor aquest final perquè, des de la llunyania, m'el continuava estimant
Blog Eberhard Grooske
6. andeucaballero | 15-08-2007 a les 22:41
Crec que aquests comentaris els hauries de fer al blog d'en Grosske.(http://grosske.balearweb.net)
Gràcies.
7. Ai Buades!!! | 16-08-2007 a les 02:16
Ja està una altra vegada en Buades emprenyant! aquest tio es impressionant. Quan governa el PP es queixa de l'esquerra i ara que governam ens pega ósties. Vesten a un Puig i escriu i reflexiona el q vulguis.