Islas, principado y lo que caiga
No tenc per costum llegir columnistes ni escoltar tertulians que de manera habitual i indiscriminada vessen el seu odi sobre persones, idees, projectes, entitats o entelèquies que em toquen de prop. Val a dir que tenc amics que em recomanen aquesta pràctica i m'asseguren que l'exercici en qüestió és excel·lent per lubrificar la pell i enfortir l'esperit, això és, que una "dosi" de Jiménez Losantos t'immunitza per tota la jornada. Malgrat el consell, m'estim més evitar-li al meu delicat estómac esforços innecessaris.
Això no obstant, algunes vegades em passa que no puc esquivar els cops "bruneticomediàtics" i, desentrenat com estic, em pertorben més del que seria habitual. Aquest és el cas de l'article de Carlos Herrera publicat a l'ABC el passat divendres 29 de juny en el qual, en principi, comenta la fórmula utilitzada pels diputats del PSM en prendre possessió al Parlament de les Illes Balears.
És evident que les persones tenen idees i concepcions del món diferents i oposades. I això és positiu i necessari. Vet aquí la gràcia del debat! És més, som dels qui pensen que, en la voràgine d'un enfrontament dialèctic, hom pot eventualment arribar a fer algun comentari desafortunat o pot haver utilitzat un to inapropiat que, una vegada acabada la contesa, s'ha de saber col·locar en els seu context original.
Ara bé, el que no puc entendre de cap manera és l'insult sistemàtic o que en un article d'opinió, que suposadament és fa amb meditació i premeditació, es puguin escriure frases com les utilitzades pel senyor Herrera. Que digui que "es una gilipollez inconmensurable" que els diputats del PSM prometin els seus càrrecs sense renunciar a l'autodeterminació del nostre poble o que escrigui que "la consecución del legitimo gobierno de Baleares lleva a incorporar a las filas del mismo todo lo que se mueva en las Islas y no parezca del PP, incluidos merluzos. La sirenita mallorquina, el político que sabe sacarle más partido, más jugo, a sus pocos votos, ha optado por amortiguar su futuro penal merced al acuerdo parlamentario con el batiburrillo de izquierdas que forma el llamado Pacto de Progreso" és de jutjat de guàrdia, intolerable, inadmissible... Com es pot consentir que en un mitjà de comunicació algú malparli d'aquesta manera sobre l'encara no constituït Govern de les Illes Balears?
I encara més. Sobre l'autodeterminació del nostre poble, Herrera diu "lo que no sé, y de ahí mi legendaria desorientación, es si esa nación lo es por sí sola o lo es por el hecho de estar encajada en la Gran Nación Pancatalana, es decir, si la autodeterminación es para proponer un país independiente o una federación entre islas, principado y lo que caiga. Ignoro, asimismo, si la propuesta encierra un secreto casi atómico: la de incorporar Baleares a un nuevo imperio alemán que se anexionaría las bellas tierras mediterráneas". Ara resultarà que els insignes conqueridors de l'illa de Perejil ens donaran lliçons sobre annexions i grans nacions!
Crec que és innecessari comentar res més perquè crec que ell tot sol es desqualifica. Això no obstant, he de dir que encara em sorprèn molt que algú, mesetaenllà, tengui tant d'interés en insultar-nos.
Finalment he de reconèixer que, tot i que avui hauré de prendre una ració extra d'Almax, els meus amics tenen raó.
Categoria: General. Comentaris: (7). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »
1. pep | 02-07-2007 a les 19:30
quina paciència has tengut de dedicar-li tot un post... però bé, que passin a l'insult vol dir que ja no poden ignorar aquesta qüestió.
2. Josep de Luis | 03-07-2007 a les 19:28
M'apunt al comentari anterior: trob que tens molta paciència i dediques a aquesta genteta un temps i esforços que no es mereixen.
Esperar que entenguin alguna cosa és com esperar que una somera pongui ous.
Cal esmentar que la comparació està treta del llibre "La guerra de la piscina. 1ª part" no fos cosa que en Pep Palou i en Jaume Sastre me potessin un plet ...
3. Biel | 03-07-2007 a les 20:52
A vegades cal fer aquest exercici, per saber què pensa "l'enemic". De totes maneres, és veritat que és massa esforç. L'altra dia, per exemple, vaig provar d'escoltar la tertúlia de n'Alarcón i vaig dir-me que pus mai més... El massoquisme no és lo meu
4. pep | 04-07-2007 a les 15:05
L'enemic té de vegades una imatge nostra molt més clara que la que nosaltres mateixos som capaços de construir i projectar. Aquest Herrera parla de la grandesa de la nació catalana -gràcies per la dosi d'autoestima!- quan aquí tot just deim el nostre poble, per exemple, i cadascú ho decodifica com pot. Al vídeo http://vilaweb.tv/?video=4910 un eurodiputat espanyol anomena "eurodiputat català" a un eivissenc, amb una claredat de signes igualment modèlica.
La "claredat de signes" és manllevada de http://www.mallorcaweb.com/magteatre/foix/sol.html
Salut!
5. andreucaballero | 04-07-2007 a les 18:03
D'entrada, no crec que Herrera parli de la grandesa de la nació (pan)catalana, més aviat diria que en malparla.
Segon, la fórmula "sense renunciar a l'autodeterminació del nostre poble" és la que més s'assembla a l'expresió utilitzada a la Carta Fundacional de l'ONU que a l'article 1.2a. diu "Els objectius de les Nacions Unides són [...] desenvolupar les relacions amistoses entre nacions basades en el respecte del principi d'igualtat de drets i d'autodeterminació dels pobles, i prendre altres mesures apropiades per enfortir la pau universal..." I que té, per tant, un reconeixement internacional inqüestionable.
Això vol dir que, tal com recull la Carta Fundacional de les Nacions Unides, el nostre poble, el català, com la resta dels pobles, té dret a decidir lliurement la seva condició política i a perseguir lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural. Per això, algunes persones utilitzen aquesta fórmula per deixar clar que participar de les actuals institucions polítiques no significa en cap cas renunciar a aquest dret col·lectiu. És a dir, volen posar de manifest que autonomia no és autoderminació i que aquesta no culmina les aspiracions nacionals del nostre poble.
Finalment, si "l'enemic" té una imatge nostra molt clara de qui som, qualque mèrit devem tenir nosaltres, no trobes? No tot el que saben deu ser per l'interés que hi posen ells per concebre la nostra realitat nacional, no?
Apunt final: Per alimentar la meva autoestima (nacional) no necessit llegir Herrera, em basta llegir un poema d'en Foix, per exemple.
6. pep | 05-07-2007 a les 19:13
No sé si he provocat un poc de confusió. Quan deia "autodenominació" em referia a donar-nos nom, no denunciava cap renúncia. Dubte si la teva "autoderminació" és un joc de paraules -fer call nacional, posar la pell, la dermis, dura?-. Aleshores, una altra pregunta-resposta per seguir jugant seria: autonomia és autoterminació?
Mirant només la forma de les paraules, "autonomia" hauria de ser més ben considerada que "independència", perquè té una definició en positiu, no com a negació d'una dependència exterior.
Em sembla millor, de molt, aquesta fórmula que expliques, que la reacció d'altres en el sentit de negar el dret general, associant-lo a determinades opcions ideològiques.
No sé si l'inimic té més interès a concebre'ns o a avortar-nos.
Vaig predicant claredat de signes i escric un boirum de cal déu...
7. andreucaballero | 06-07-2007 a les 14:03
Si per "autonomia" et refereixes a l'actual model d'estat, aleshores crec que la resposta és òbvia: és autoterminacional!
No sé si "inimic" és també un joc de paraules o no. Això no obstant, a risc de tornar-me a errar, opin que per avortar-nos "l'inimic" hauria de tenir la capacitat de parir-nos i no és el cas. A no ser que tu els consideris com a la "madre" pàtria.
Sobre la claredat, una cita de Tagore com a reflexió general: És fàcil parlar clar quan no va a dir-se tota la veritat.