Ara fa tres anys...
andreucaballero | 26 Març, 2007 16:25
Demà, l'Obra Cultural Balear d'Inca celebra una assemblea general per tal d'elegir una nova junta directiva i l'equip que assumírem aquesta responsabilitat ara fa tres anys donarem per acabat el nostre mandat.
Vull agrair a tots i cadascun dels membres de l'actual junta aquests tres anys de feina i recordar els bons moments que hem viscut. També aprofit l'avinentesa per demanar disculpes si qualque vegada no he estat a l'alçada de les expectatives. I res més. Del que passi demà, ja en xerrarem un altre dia.
A la foto: na Bàrbara, na Marga, na Catilena, na Xisca, en Piril·lo, en Pau, en Toni Jaume, en Paco i jo mateix. Hi falten en Nino i en Ripis.
Categoria: General. Comentaris: (10). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »
1. Antoni | 26-03-2007 a les 19:59
Ha estat tot un plaer, president. Ara, més i millor!
2. Catilena | 27-03-2007 a les 00:06
Un dels motius que més m'estira per seguir endavant són els bons moments que ens han unit i l'amistat que hi ha entre noltros...ara només fa falta continua endavant, amb més força i ganes que mai!!
Una abraçada ben forta per tots!!
3. Xesca Maria | 27-03-2007 a les 13:24
Noltros també t'estimam i crec que t'ho hem demostrat des des primer moment perquè sense tu no volíem ni podíem continuar. Avui començarà una nova etapa de sa junta de l'OCB que segur que serà molt millor que sa darrere, i això que és difícil superar-la.
Besades a tothom i ens veim avui!
SOU ES MILLORS!!!!!!!!!!
4. Pau | 27-03-2007 a les 14:46
M'enorgulleix poder dir que mai has estat a l'altura ... xq sempre has estat més amunt, molt més!
I que aquest equip si té una peça (ç!!!) fonamental, aquesta ets tu, Andreu!!!!
Visca La Terra i Visca El Nostre President!!!!!!!
5. andreucaballero | 28-03-2007 a les 15:11
Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.
Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t'han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Proclamo que les banderes,
símbols, pàtries i demés,
tan sols quan a tu et serveixen
me'ls estimo i me'ls faig meus.
Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
LLUÍS LLACH