L'afer de la bandera posa de manifest que el nou equip de govern de l'ajuntament d'Inca pren les decisions a cop de pit (o a cop de rebentat de canya). Davant les crítiques rebudes per l'excés que suposa penjar una bandera espanyola de 16 metres a la balconada de l'ajuntament (algunes d'elles, fins i tot, des del seu mateix entorn ideològic), la reacció dels nous responsables municipals ha estat instal·lar  una pantalla gegant per veure el proper partit de futbol. No volíeu tassa, idò tassa i mitja!, aquesta és la nova filosofia municipal. I venga una altra ronda de Moët que paga l'ajuntament!

La idea de penjar una bandera espanyola de 16 metres a la balconada de l'Ajuntament d'Inca amb el lema "Podemos" és més pròpia d'un grup de hooligans que no d'un equip de govern mínimament decorós. És en aquesta qüestió, en l'estètica, on pens que més es notarà el canvi de titular a la batlia de l'ajuntament d'Inca.

És cert que, amb la marxa de Pere Rotger, el grup municipal del PP tendrà tendència a escorar-se cap a posicionaments més ultres, però aquesta no és la raó per la qual ara penja una banderota de 16 metres a la balconada consistorial i abans no ho feia. Segurament en els darrers 15 anys algú de l'equip de govern haurà tengut alguna ocurrència similar a aquesta que, finalment, no hauria prosperat; i no degué ser avortada per una qüestió ideològica, crec, sinó perquè les decisions municipals no s'han de prendre a la terrassa d'un bar a l'hora del berenar.